Història del museu

L’any 1969, a l’alçada de l’actual número 231 de la Gran Via de Lluís Companys es descobria un espectacular mosaic pertanyent a la part noble d’una vil·la romana. El promotor de les obres, Enric Bardina, avisà a l’aleshores Museu Arqueològic de Barcelona, que va fer-hi una intervenció arqueològica.

Després de moltes destruccions de  restes arqueològiques, propiciades per promotors d’obres que no tingueren la sensibilitat del Sr. Bardina, entre finals de 1999 i inicis del 2000 la construcció d’uns col·lectors al carrer Mn. Jacint Verdaguer demostrava que encara quedaven restes de l’assentament romà, i al novembre de l’any 2000 es descobria l’edifici octogonal de Can Ferrerons, que després de diverses intervencions arqueològiques obria les portes a la visita pública com a jaciment visitable amb el nom de Museu Romà de Premià de Mar (2015).

L’any 2002 una intervenció arqueològica a la plaça Dr. Ferran treia a la llum una altra part de la vil·la romana, la de la terrisseria, que resultà ser la més antiga de totes, ja que es remunta a inicis del segle I aC. Així sabem que aquesta propietat romana fou relativament gran, amb una extensió de 5,5 ha, i una cronologia que va des del 75 aC fins al segle VII dC, és a dir, es tracta d’un espai ocupat durant gairebé set-cents anys.  

A partir de l’any 2017, i amb l’ajut de subvencions com les dels Fons Europeus per al Desenvolupament Regional (FEDER) i la del Pla de Barris, s’ha pogut excavar el que restava de l’edifici i museïtzar-ne les restes. La recerca arqueològica duta a terme a partir de l’estudi de les restes exhumades ha permès esbrinar una sèrie d’elements i fets originals que el visitant podrà copsar durant la seva visita a aquest edifici tan singular aixecat durant l’antiguitat tardana, a principis del segle V dC.