Per causa de l’alerta sanitària pel Covid-19 (Coronavirus), el Museu de l’Estampació i el Museu Romà suspenen totes les seves activitats fins a nou avís. Disculpeu les molèsties

Planta general de l’edifici octogonal

Dolium segellat. Aquesta gran tenalla contenia vi (segles V-VI dC)

Forats per a dolia (grans tenalles) de la cella vinaria (celler). Segles V-VI dC

Paviment foradat per a col·locar-hi el contrapès de la premsa de vi (torculum)

Alveus o banyera del frigidarium.

En una segona fase (ss. V-VI dC) fou utilitzada com a lacus vinarii o cup, on arribava el most premsat

Àrea del frigidarium, posteriorment utilitzada per col·locar-hi la premsa de vi (torculum).

S’hi veu l’ara circular i els dos anclatges per a l’estructura. Al fons, el tepidarium o sala temperada dels banys

Ara de la premsa de vi i forats per als anclatges de la premsa (detall)

Crismó gravat en una de les parets de l’edifici octogonal.

El crismó és l’anagrama del nom de Jesucrist, un símbol molt usat pels primitius cristians. Segles V-VI dC

Mil·liari o marcador de milles romà de principis del segle IV dC.

Fou trobat reutilitzat en una de les habitacions de l’edifici octogonal. Tot i que la inscripció no està completa pensem que pertany a Licini el Jove o potser a Constantí II. Molt probablement prové de la propera Via Augusta (el Camí del Mig)

Detall de la necròpolis bastida poc abans de l’abandonament de l’edifici octogonal

a finals del segle VI o inicis del segle VII dC

Detall de les petites columnetes (pilae)

fetes amb maons que suportaven el sòl de la sala temperada (tepidarium) dels banys de Can Ferrerons, i que alhora deixaven buida la seva base, per la que circulava l’aire calent que escalfava la sala

Els Frigorífics (primera fase, 1998)

A inicis de l’any 1998 foren enderrocats els antics edificis dels Frigorífics del Maresme, SA, construïts en 1965, per tal de fer-hi una zona residencial (foto 1). Aquesta instal·lació industrial es trobava situada entre els carrers de Joan Prim, del Pilar, d’Elisenda de Montcada i de Montserrat. Durant els controls arqueològics d’obra foren descoberts tres abocadors d’època romana. El més antic és datable cap el 75 aC, mentre que els altres dos són posteriors, adscribibles cap a mitjans del segle I dC o una mica després.

Els abocasdors es trobaven a una certa fondària, a partir dels 4-5 metres, com correspon a l’antic llit de riera que és el carrer Joan Prim. Les construccions dels anys seixanta ja havien malmès parcialment les restes d’època romana (foto 2), que es veien perfectament bé en els talls (foto 3).

Aquests abocadors van proporcionar un gran volum de material arqueològic, com per exemple àmfora romana. També es pogueren recuperar altres elements més singulars, com ara un cap masculí en terracota (foto 4).