Museu Virtual
Durant un temps no us podem oferir l’experiència de venir a visitar el museu presencialment i veure les peces en viu i en directe sí que us podem oferir una proposta nova: un museu virtual amb imatges, relats i continguts dels nostres museus que anirem incorporant per poder-ho viure des de casa.
Recollint mostres de morter de calç de l’edifici octogonal de Can Ferrerons amb el Dr. Alf Lindroos, del Departament de Geologia i Mineralogia de la Åbo Akademi University (Finlàndia), el 13 d’octubre de 2013. Es van recollir un total de nou mostres de tres llocs diferents de les fonamentacions. Aquesta analítica demostrà que l’edifici fou construit a començaments del segle V dC.
La datació per C-14 s’aplica a materials orgànics i a alguns d’inorgànics. En el nostre cas es tractava d’efectuar un recompte proporcional de les partícules beta producte de la desintegració del radiocarboni, contingudes en el morter de calç. Les mostres recollides en els fonaments de l’edifici asseguren que es tracta de materials del moment inicial de la construcció.
El mil·liari de Can Ferrerons
En la campanya d’excavacions de l’any 2006 es descobria, reaprofitada, una pedra mil·liar en l’edifici octogonal de Can Ferrerons. Un mil·liari era, en època romana, un marcador de milles (1 milla romana o mille passum = 1.481 metres). El de Can Ferrerons provenia amb tota probabilitat del Camí del Mig, l’antiga Via Augusta, que es troba a pocs centenars de metres de l’edifici octogonal. Consta de dues parts, d’un total de tres. En ell hi podem llegir el següent (les lletres entre parèntesi i claudàtors han estat restituïdes):
[IV] NIORI NO BILISSIMO CAESARI BONO RE[I] P(ublicae) NA TO
Que traduït significa: “[Licini?] el jove. Nobilíssim Cèsar, ben nascut per a les coses públiques”.
Si la nostra atribució és correcta, el mil·liari hauria estat fet col·locar per Licini el Jove, Cèsar entre els anys 317 i 324 dC. És el segon mil·liari romà que es troba a la comarca del Maresme.
Aquesta peça pot admirar-se en la col·lecció permanent d’arqueologia del Museu de l’Estampació.
El mil·liari fou presentat públicament el dia 9 de març de 2013 en un acte dut a terme al Museu de l’Estampació
En el mes de setembre de 1997, i com a conseqüència de les obres de renovació de la xarxa de clavegueram i paviment de la calçada central del carrer de la Mercè de Premià de Mar, foren descobertes les restes d’un petit hàbitat iberoromà, concretament en el tram situat entre el passatge del General Prim i el carrer Ramón y Cajal
Les restes estaven parcialment tallades per una riera, i es trobaren bastant arrasades com a conseqüència de les edificacions de la dècada de 1960-1970. Tot i així hi havia trams de paret en bon estat de conservació que foren documentats mitjançant les tècniques arqueològiques
Aquest petit assentament tingué una curta durada, datant-se entre els anys 75-25 aC si tenim en compte els materials arqueològics recuperats durant la intervenció. Hauria estat destruït per un incendi.
El dibuix arqueològic
En les monografies i en els articles especialitzats acostumem a trobar representacions gràfiques dels objectes arqueològics. És la forma d’apropar-nos a unes peces que dificilment podrem veure directament, si no és que s’exposen en un museu.
En l’actualitat existeixen moltes formes de representació gràfica de la peça arqueològica, que les noves tecnologies han desenvolupat fins a extrems impensables fins fa pocs anys. Una de les més utilitzades és el que s’anomena dibuix arqueològic. La foto, que representa el dibuix arqueològic de la part superior d’una àmfora de la vil·la romana de la Gran Via-Can Ferrerons, ens pot servir d’exemple. Veiem que la peça s’ha dividit en dues meitats. En l’esquerra s’hi representa convencionalment la secció, això és, com si fessim un “tall” longitudinal al vas, podent observar tant la seva orientació com el gruix o altres característiques, com les línies de tornejat en aquest cas. L’altra meitat és la visió externa de la peça, és a dir, com la veiem a simple vista. Aquí hi podem representar decoracions (si n’hi ha), les inflexions producte del tornejat, o altres característiques. És molt important que el dibuix tingui sempre escala gràfica.
El procés de realització comença amb el dibuix a llapis de la peça a tamany natural, amb l’ajut d’un perfilador o conformador, que té púes que s’adapten al contorn del vas, i un peu de rei que ens servirà per prendre mesures exactes d’allò que volem representar. Una vegada s’ha traslladat al paper, el dibuix es digitalitza: primer s’escaneja per obtenir-ne una imatge digital, i finalment el dibuix es finalitza amb l’ajut d’un programa informàtic de dibuix vectorial (FreeHand, Illustrator, Corel Draw o qualsevol altre). Les noves tecnologies permeten combinar el dibuix vectorial amb fotografies, l’obtenció d’imatges 3D, i moltes altres possibilitats.