Can Ferrerons a la premsa

La consideració social que es té de l’arqueologia ha anat canviant amb els anys. Hi va haver una època en què molta gent tenia una idea molt equivocada sobre els mètodes i la funció d’aquesta disciplina.   Així, no és estrany que la creença popular hagi deformat la realitat amb la creença de l’existència de tresors arreu, com les famoses monedes d’or dins d’olles amagades, emmarcats en un context de vida emocionant, que és la que hom suposava que tenia l’arqueòleg. Una mica en el millor estil de l’Indiana Jones del cinema. Tampoc no faltava qui preguntava per dinosaures en atansar-se als treballadors d’una excavació arqueològica. De fet, hi ha anècdotes ben curioses sobre tot això.

Han passat els anys, i malgrat que encara poden quedar residus d’aquelles creences populars, el cert és que dia a dia es va imposant la idea segons la qual el patrimoni arqueològic s’ha de protegir, perquè és la base del que som com a societat, un referent d’identitat i de gaudi intel·lectual i estètic dels ciutadans del present i del futur que ens van llegar els nostres avantpassats.

Per això resulta de tot punt necessari que hi hagi uns canals de difusió seriosos, veraços i contrastats entorn de l’arqueologia. No n’hi ha prou amb el que fan els propisarqueòlegs, ni amb els museus i centres d’interpretació, que fan molta feina també. Cal igualment que la premsa hi ajudi, doncs pot arribar a segments de població on potser no ho fa cap altre mitjà, i generar així interès i curiositat pel tema .

Un exemple d’això és el descobriment de l’edifici octogonal de Can Ferrerons. Ben segur que moltes persones en van tenir coneixement per la premsa, sobretot comarcal,  que ràpidament se’n va fer ressò. Així, l’aleshores diari El Punt va publicar la notícia el dia 4 d’abril de 2001 (foto 1), va recollir la visita al jaciment de l’aleshores Director General de Patrimoni d’un mes després (foto 2), va fer-ne una valoració inicial de les seves expectatives patrimonials i museístiques (24 de novembre de 2001, foto 3), i fins es va arribar a publicar un acudit sobre el tema (foto 4). Els premianencs, i els maresmencs per extensió, van descobrir d’aquesta manera que el subsòl de Premià de Mar amagava un veritable tresor. Potser les creences populars no anaven tan errades després de tot…